Cruzada y Revolución

Fa uns dies vàrem acabar la partida que estàvem fent al Cruzada y Revolución.
Ja tenia feta alguna altre entrada de la partida i el joc on parlo d’aquest card driven per zones de la guerra civil Espanyola.
Es un wargame que té les regles necessàries per passar-ho bé (atac, moviment, retirada, sumistre, taules de combat …), reflecteix aspectes molt puntuals que es varen donar en la guerra (descoordinació republicana al front de Nord, evolució de la guerra de columnes a una guerra més “convencional”, descoordinació de les milícies, …) i no es complica amb regles innecessàries. Així les partides son àgils i permeten gaudir una bona estona.
En el jocs que he jugat guerra Civil Espanyola hi ha poc marge de victòria per a la República; Per a mi, això ja ve donat perquè els territoris i recursos Humans + materials de que disposava la República no eren suficients per compensar les capacitats militars dels revoltats que varen ser incrementades de manera decisiva per les potències de l’eix, mentre les potències occidentals miren cap una altre banda donant encara més pes al suport soviètic que rebia la República.

D’aquesta partida m’agradaria destacar que no es va acabar fins l’última carta de l’últim torn acabant en un empat, situació molt difícil ja que només es dona si els punts de victòria estan a 19; un punt de victòria més o un menys hauria decantant la victòria a un o altre. També va ser un luxe poder-la jugar amb en David el dissenyador del joc.

Cada jugador sempre veu la debilitat de la seva línia i les forces que el poden atacar. Al ser una partida tant intensa un cop acabada hem comentat alguns punts que ens han semblat interessants, ha estat molt curiós que tots dos donéssim per bo l’empat, senyal que ens hi vàrem esforçar.

Desplegament inicial i fase de la guerra de columnes:

Tenim el desplegament històric de forces i territoris on el cop d’estat no ha triomfat  pel que la guerra comença. D’aquesta fase comentaria que el Nac ha optat per la via històrica i efectiva de connectar els seus dos fronts, tallar la connexió del front del Nord Rep amb França i com a “diferent” la Rep va intentar prendre Mallorca per intentar distreure al Nac, però es difícil que la illa caigui i el Nac ho evita relativament ràpid sense perdre la seva prioritat de connectar les dues zones Nac; que aquest cop ha estat una mica prima.

El Nac ha arribat a Toledo alliberant l’Alcazar i fent l’atac a les rodalies de Madrid que li evita perdre punts de victòria. Però al mantenir la Rep Guadalupe i Cebreros s’ha creat un corredor en el que hem tingut diferents banys de sang per als dos bàndols. En la fase de mobilització la Rep pot assumir més baixes que el Nac ja que té més unitats, però menys quantitat. Donada la situació del front l’event que dona trinxera a Madrid i una altre territori (normalment San Martín) aquest cop ha anat a Illescas fent que el pas a Toledo per Talavera de la Reina fos encara més perillós i costós per als dos bàndols.

Fase de Mobilització (Torn 6 a torn 11)

En aquesta fase es representa la major “profesionalització” de la guerra (eufemisme per justificar més morts). Part de les unitats petites (divisions) passen a cossos, aquests permeten un canvi en la taula de combat pel que les baixes augmenten.

Es genera una situació “curiosa” en el seu desplegament, ja que les divisions que es converteixen en cossos son limitades i cada bàndol en va posant una cada vegada de manera alternativa. Provocant que normalment els cossos d’un bàndol queden ubicats davant de l’altre. Tant aquest joc en concret com els altres que he jugat de la guerra civil, les forces sempre solen estar en un punt diabòlic d’equilibri les forces; penses amb un parell de peces més aquí trenco el font, però no veus d’on dimonis les pots treure sense que te’l trenquin a tu. En l’entrada dels cossos, el Nac pot optar per arriscar en algun front a canvi de potenciar el seu Nord i mirar d’acabar la campanya més ràpid. En aquest moment de traspàs s’obren algunes opcions de contraatacs puntuals de la Rep, que en aquesta partida han estat tallats en sec al jugar com event la carta “interferències comunistes” que et deixa amb poques opcions d’atacar.

Al tenir el Nac la connexió entre el Nord i el Sud estreta, la Rep ha intentat amenaçar-la diferents cops per distreure recursos i si era possible aconseguir augmentar la moral.

Mentre el Nacional conqueria el Nord la República conqueria Terol i avançava per tot el front aragonès fins a les portes de Saragossa per donar-se un marge de territoris. Un cop el Nacional ha fet caure el front del Nord (amb una facilitat sorprenent a Bilbao que ha estat compensada amb una forta resistència a Santader) es focalitza en recuperar Aragó i intentar entrar a Catalunya, però després d’unes fortes batalles de desgast i el front queda estabilitzat i molt reforçat amb posicions i trinxeres a la l’alçada de Lleida.

Això fa que el Nac canviï d’objectiu i es trenqui el front per Castelló.

En aquesta fase es important anar afegint cada torn que arriben les cartes amb els events de reforços ja que no fer-ho implica que el contrari tindrà superioritat de cosos en algun punt del front.

El Nac en aquesta fase ha jugat molts events i els que han estat molt efectius han estat els que limitaven els reemplaçaments Rep, això provocava una sagnia de cartes. Crec que un cop jugats aquest i algun més de puntual que pot dependre segons vagi la partida el Nac ja pot anar a buscar el xoc i desgast esperant un trencament de la Rep.

Guerra d’exèrcits (Torn 12 a torn 18)

Al principi d’aquesta fase un atac molt ben planificat per el Nac a València ha fallat per els daus contra tot pronòstic. El mateix ha passat a Ciudad Real on la manca de divisions a la reserva no permès avançar la Nac ja que de fer-ho hauria quedat envoltat. Això ha reduït les possibilitats d’enfonsament del front. La Rep no tenia prou força ofensiva, però estava sencera per anar entomant les baixes que rebia, també ha rebut events de reforços providencials. Això ha anat alentint el progrés Nac, però no evitat la bossa de la zona de Madrid tallant per Ciudad Real i  Conca

Hi havia una petita possibilitat contraatac desesperat en la tercera jugada de l’últim torn que podia donar la victòria a la Rep si els daus eren favorables tot i anar una taula enrere, però tenia més possibilitats de que fos una derrota. I si fallava es convertiria en una victòria del Nac al cremar les últimes unitats pel que la República s’ha donat per satisfeta amb l’empat.

En la partida m’he quedat expectant de que passaria al sud, però la línia Jaen /Granada no s’ha mogut, tant un bàndol com l’altre hi veu oportunitats, però la manca de recursos per a la Rep o de temps per el Nac fa que es busquin altres alternatives més profitoses.

Mantenir la moral “alta” o que no decaigués ha estat en tot moment present per a la Rep ja que disminueix en una carta la ma de la Rep i augmenta en una carta la del Nac a més de permetre jugar alguns events.

La Rep s’ha pres com a objectiu ha intentat mantenir la moral alta per mirar d’evitar que la mà del jugador Nac fos de 8 cartes i que la seva es reduís a sis, a més d’evitar que el Nac pugui jugar alguns events, això ha provocat alguns atacs secundaris per mantenir-la a límit.

Calculant el risc benefici crec que la Rep no ha de ser un jugador passiu i com va voler fer el Sr. Vicente Rojo ha d’intentar buscar punts dèbils del Nac per no deixar-lo tranquil. També ha de pensar que si crida l’atenció en un sector del front la possible resposta pot ser contundent i ha de tenir pensat que un contraatac no li provoqui una nova crisis.

No hi ha una regla a seguir, però crec que el Nac ha de jugar els events necessaris, no tots ja que ell pot guanyar la guerra en campanya i calen punts per moure i atacar.

En perspectiva tinc el dubte de si la Rep ha de perdre una carta de valor 4 per tenir un punt de victòria en la fase de mobilització (està clar que en aquesta partida hauria donat la victòria)